« Enseñar es aprender dos veces ».
Joseph
Joubert
I així és. Els mestres hem d’ensenyar, però
alhora també aprenem (conceptes, millorem les nostres habilitats,...). En la
vida aprenem i ensenyem.
La meva primera entrada d’aquest bloc de tercer
curs es basa en això: ensenyar i aprendre.
 |
| http://www.flickr.com/photos/76205755@N00/2426726375/ La maestra i els alumnes aprenen. |
Per exemple, alguna vegada us heu qüestionat el
que ens ensenyen en les pel·lícules de “Cenicienta”, “Blancanieves”, o
qualsevol altra de Disney? Jo fins fa uns mesos tampoc, però ara puc recomanar
que ho faceu. Us sorprendreu molt!
No obstant, avui no sóc aquí per parlar-vos d’aquestes
pel·lícules, sinó d’altra: “Ice Age: La edad de hielo”, de la qual he realitzat
un treball junt a les meves companyes Alicia i Eva (en el seu bloc també
trobareu una reflexió sobre ella).
Aquest treball consistia en fer un anàlisi del film
i seguidament, fer la seva aplicació didàctica.
Amb la confecció d’aquest treball, ja puc
contestar les següents preguntes:
Què he après gràcies a aquesta tasca? Quina
aportació té per al meu futur com a docent? Quins aspectes podria treballar?
Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a
analitzar una pel·lícula. Mai ho havia fet i poc a poc ho he aconseguit.
Parlant d’analitzar dir que tampoc m’havia fixat en tots aquells aspectes tant
positius com negatius que pot tenir.
Sempre que visualitzo una pel·lícula, penso en si m’agradarà
o no (et fixes en gustos personals), però no en el que aquesta t’aporta per a
la teva vida.
De fet, quan vaig veure “Ice Age” pensava que era
adient per infants perquè em resultava entretinguda i divertida, però a banda,
hi havia molt per fixar-se.
Així, puc afirmar que una de les coses que he après
és en centrant-se en el missatge que ens envien les pel·lícules, en conèixer
els aspectes positius i negatius que tenen i com aquests, poden afectar a la
nostra vida, tan de manera inconscient com conscient.
No hem de fer una ullada per dalt, sinó baixar-la i
apropar-la, obrint bé els nostres ulls.
Si som capaces de fer això com a mestres, ja podem
començar a treballar. Això, el que hem après nosaltres, ara s’ho hem de
transmetre als infants. Serà difícil, però el poder ajudar-los a ser crítics
amb el que veuen, serà un gran regal per a nosaltres.
 |
| http://www.flickr.com/photos/jgoge123/6091467493/ Ensenyar als infants a mirar |
Tot i això, la visualització d’Ice Age comporta avantatges
i inconvenients. Per una banda, ens mostra certs valors que són apropiats per a
treballar en infantil com l’amistat, el perdó, cooperació, però d’altres que no
ho són com agressivitat i el sexisme (de forma implícita).
Per tant, l’anteriorment esmentat, em fa pensar que
a banda de saber seleccionar les pel·lícules adequades, on s’ha de tenir una
intencionalitat molt clara, també és molt important reflexionar sobre els
continguts que mostren, tant positius com negatius. Així, si trobem una
pel·lícula com aquesta, que considerem que té alguns aspectes positius a
potenciar i d’altres negatius, convé tractar-la profundament i treballar-la des
d’una perspectiva reflexiva, crítica i conscient, on l’infant s’adoni d’allò
que és adient i del que no.
De fet, aquesta perspectiva l’hem volgut plasmar en
la nostra proposta didàctica. Per exemple, hem creat una activitat on els
infants havien d’explicar l’escena i exposar si la conducta dels diferents
personatges era adequada o no, i justificar-ho. Contant sempre amb l’ajuda de
la mestra, predisposada a crear debat, a posar idees en comú, i a extreure
conclusions, juntament amb la classe. D’aquesta manera, hem pretès que els
infants reflexionin sobre les pel·lícules, expressin les seves opinions, i
aprenguin que les pel·lícules van més enllà del que veuen a través dels ulls.
Finalment, puc concloure que amb el treball de l’anàlisi
del film “Ice Age: La edad de hielo”, he après a focalitzar la mirada en el que
ens volen transmetre les pel·lícules per mitjà dels seus continguts, del
llenguatge que usen, i del mitjà en sí. Ja sé que no es tracta d’una mirada
superficial, sinó d’una detallada. No es trien només per entretenir, sinó per
educar. D’això és del que us parlo: d’educar la nostra mirada, ja que d’ella
també aprenem.
Així, com a futura docent m’he adonat que en una
societat envoltada de noves tecnologies i dels diversos mitjans de comunicació,
no hi ha dubte de que per adaptar-nos a ella, necessitem una
alfabetització audiovisual.
Per tant, acabo l’entrada amb aquesta oració:
"La
tarea del educador moderno
no es podar las selvas, sino regar los desiertos".
Clive
Staples Lewis
