domingo, 23 de marzo de 2014

Conferència Jana Suau

Bon dia!


Avui volia aprofitar per parlar sobre una conferència que va realitzar-se en la classe de Reflexió i Innovació el dijous 6 de març. Estava impartida per na Jana Suau, coordinadora de l’escola infantil Els Molins (Sencelles), que ens va explicar la seva experiència en l’escola, com era aquesta,... i les seves vivències relacionades en l’àmbit educatiu.


Al llarg de la conferència, na Jana va tractar una sèrie d’indicadors que expliquen i evidencien una pràctica de qualitat. Aquí exposo alguns:

-L’equip directiu ha d’estar implicat en el projecte que es dugui a terme a l’escola.

-Basar-se en diverses teories, i adoptar una pròpia (Malaguzzi, Pickler, Mauricio i Rebeca Wild, Montessori...).

-Justificar de forma adequada el per què d’un canvi.

-Ha d’haver una compensació d’idees.

-Reunions setmanals (reflexions pedagògiques).

-Actitud oberta, compromesa, col·laboradora.

-Fer dinàmiques (per exemple posar-se en la pell de l’infant).

-Existir una formació i formació continua.

-Acompanyament de l’adult.

-Entorn relaxat (reflexió diària, materials adients,...).

-Tenir en compte el context de l’infant (la seva motxilla).

-Tenir en compte el concepte d’infant (protagonista, autònom, capaç, ple d’oportunitats) i el de l’adult (d’acompanyant, observador).

-Material estructurat i no estructurat i natural. Diversitat de material. Estimulador de capacitats.

-Metodologia basada en ambients d’aprenentatge.

-Rutines flexibles.

-Tots els espais, els ambients, són educatius.

-Respecte els ritmes dels infants.


Però, a més d’aquests indicadors, Jana Suau ens remarca que el més important és posar-nos a pensar detingudament, a reflexionar de forma tranquil·la, a mirar i a observar als infants, el que fan i viuen.



Així, com podeu observar, va ser una oportunitat innovadora i molt enriquidora de conèixer noves pràctiques docents, funcionament d’una escola, organització i gestió d’un centre, projectes... 



Fins aviat!



P.D.: *Etiquetes:

1.2: Ja que parlo sobre bones pràctiques en aquell centre educatiu.

4.2: Ja que identifico bones pràctiques que es duen a terme en l'escola Els Molins.


sábado, 22 de marzo de 2014

Començar a analitzar el centre i l'aula

Bones tardes!

Desprès de l’entrada del meu procés d’acollida, avui és el torn de presentar-vos una mica més com és el centre educatiu i l’aula amb la qual em trobo. I de quina manera parlaré d’ells? A través d’un DAFO. Ho explico: el DAFO és una eina (visual i esquemàtica) que permet fer l’anàlisi de la situació d’una empresa o projecte, observant de forma detallada els seus trets interns i els seus aspectes externs.

Aquí teniu una descripció més professional i acurada:


Com a exemples de DAFO us podeu guiar amb els que jo realitzaré a continuació:



DAFO del centre:

DEBILITATS

  • Pati (falta material, sòl de ciment, falta decoració, molt simple i petit).
  • Sala de la llum (no té material, molt poc espai, no habilitada).
  • Menjador al passadís (ocupa gran part del passadís per accedir a altres sales i classes).
  • Aula de la llum no habilitada.

AMENACES

  • Falta de recursos econòmics.
  • A peu de carretera.
FORTALESES

  • Participació de les famílies.
  • Cuina pròpia.
  • Amplitud d’aules i bona il·luminació.
  • Connexió del pati interior amb l’exterior.
  • Connexió del pati amb cada aula.
  • Ordinador comú (recopilació de fotos accessibles a tot l’equip).
  • Aules connectades: nadons i petits; grossos 1 amb grossos 2.

OPORTUNITATS

  • Pares col·laboradors: porten materials, decoració,...
  • Ubicat a la proximitats del centre d’Eivissa.
  • L’escola d’educació infantil i primària està al costat.
  • Pàrking.



DAFO de l’aula:

DEBILITATS

  • No es respecta els ritmes dels infants.
  • No hi ha bany per als infants (lavabo per a que ells puguin rentar-se les mans tot sols).
  • Mala estructura de racons ( i n’hi ha pocs).
  • No es fan activitats intercicle.
  • Poca decoració.
  • Poc treball de les emocions.

AMENACES

  • Falta millor aprofitament dels espais.
  • Falta mestra de suport.
  • Falta de recursos económics.
FORTALESES

  • Bona participació i comunicació amb la família.
  • Amplitud de l’aula.
  • Bona il·luminació.
  • Connexió amb el pati.
  • Zona de descans.
  • Diversitat de material i quantitat d’aquest.
  • Bany per a l’adult.
  • Connexió amb l’aula dels nadons.
OPORTUNITATS

  • Connexió amb l’escola d’Educació Infantil i Primària.
  • Activitats intercicle.
  • Proximitat al centre de la ciutat.
  • Aportació per part dels pares i de la mestra de material.
  • Bon clima.


Què vos sembla? Creieu que és una eina útil? La fareu servir en la vostra tasca docent? Jo la trobo molt adient i m’agrada molt! És molt pràctica!

Aquests DAFO que he confeccionat m’ajuden en l’anàlisi del context, i ara ja puc centrar-me en pensar com treballar les meves competències en ell i quines tasques i estratègies podria utilitzar per millorar-les o adquirir-les. Dir que sempre es tindrà en compte el DAFO.

-Ser autònoma en l’aprenentatge: per tal de millorar aquesta competència cada dia hauré de reflexionar sobre les bones actuacions professionals, sobre les fortaleses que presenta l’aula i el centre, i contrastar la informació recollida de la teoria i de la pràctica per poder fer front a les debilitats.

-Reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge: per tal de millorar-la hauré d’agafar les debilitats, analitzar-les, pensar com podré millorar-les, resolvent els meus dubtes, marcant-me uns objectius i sabent en què tindria més facilitats i en què no.

-Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil: destacant la bona participació de les famílies, trobant una solució a les debilitats que presenta, millorant les oportunitats i proporcionant activitats per fomentar-les, compartint idees, contrastant els documents dels centres amb la realitat,...

-Analitzar i reflexionar sobre els processos d’aprenentatge: identificant la teoria que justifica les fortaleses de l’aula, identificant bones pràctiques que es duen a terme i que per tant, són fortaleses, elaborant hipòtesis de les possibles oportunitats que podrien haver-hi,...

-Reflexionar sobre el procés de millora: identificant quines necessitats presenta el centre i quina d’aquestes és la més important i que requereix una millora més immediata; juntament amb les meves companyes cercar possibles opcions de millora, analitzar-les, cercar el necessari per aplicar-les, portar-les a terme i finalment, avaluar el resultat.

Així, les tasques i estratègies per tal d’adquirir i millorar les meves competències estaran dedicades a la recerca d’informació per diferents vies, en contrastar aquesta amb la pràctica, en compartir idees amb les meves companyes, en col·laborar amb el centre, en cercar ajudar quan calgui, etc. i sobretot, en reflexionar.



Fins aviat!


P.D.: *Etiquetes:

1.2: Ja que analitzo les fortaleses en el DAFO.
2.1: Ja que identifico les meves competències que he millorar i les relaciono amb el context.
3.2: Ja que amb el DAFO s’analitzen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del centre.


La construcció de molins

No puede impedirse que sople el viento. Pero pueden construirse molinos.’
Proverbio Holandés

Molí de Formentera. (Foto pròpia).

Bon dia a tothom!

Avui començo amb aquesta frase per el següent motiu: parlaré sobre el meu procés d’acollida a l’escoleta i crec que aquesta frase pot ser un bon lema per definir-lo i també, per recordar durant el meu període de pràctiques.

El primer dia de pràctiques em vaig sentir atabalada, saturada de informació, perduda i sobretot, molt cansada. Vaig ajudar en alguna que altra cosa, havia de recollir i retenir molta informació,no sabia què fer,... La veritat que aquell dia el que vaig fer va ser rebre molta informació més que observar. Això també es va repetir el segon dia, però les sensacions del primer dia les tenia amb menys intensitat. I conforme va anar passant la setmana, cada cop em sentia menys atabalada, saturada, perduda i cansada, encara que sabia que m’havia d’adaptar millor, no estava adaptada. Durant la primera setmana el que vaig fer era situar-me: “no estic a una classe de la UIB o a un treball on he d’observar, prendre notes, sinó estic en un lloc més complex, realitzant pràctiques, és a dir, estic convertint-me en mestra”.

Així, durant aquest procés d’acollida els meus sentiments han variat: vaig començar atabalada, sense saber què fer ni com fer-ho, nerviosa, sense saber on i com situar-me, cohibida, apurada i cansada i ara, res d’això passa. He pogut veure una transformació personal durant aquestes setmanes: ja no em trobo tan cansada, no estic atabalada (tal vegada en moments molt concrets i dies), sé desenvolupar-me per l’aula i l’escola, sé com són les rutines de la classe, em sento més còmoda, amb menys por, més atrevida, amb menys vergonya, preguntant dubtes, amb més confiança, segura de mi mateixa, amb més entusiasme i força. A dia d’avui em trobo bastant agust en l’escoleta. A més, la relació amb la meva tutora ha canviat enormement: els primer dies ens havíem d’adaptar i teníem una relació més freda i poc propera, ella prenia un paper més autoritari amb mi (m’explicava coses i jo preguntava algun dubte). Ara, parlem sobre les famílies dels infants, sobre els infants, sobre nosaltres, sobre l’escoleta... tenim una relació molt propera i treballem més en equip. Em mostra més afectivitat i confiança que no els primers dies. De fet, ella és una peça clau per a que jo estigui agust en el meu període de pràctiques i això, ho agraeixo molt.

Considero que els infants són altra peça clau per a poder estar còmoda. A dia d’avui encara s’han d’adaptar més a mi (la classe és d’1 a 2 anys i depèn de les característiques individuals de cada infant). Alguns m’han acceptat des del primer moment, però d’altres encara els hi costa apropar-se a mi, acceptar que jo formo part de la seva classe junt amb la mestra. N’hi ha d’altres que veig que m’accepten, però que quan els dic alguna cosa com “no peguis a la teva companya” no em fan cas. Aquesta part de respectar el que jo dic en certes ocasions, no ho assumeixen. Igual passa quan ploren: prefereixen la consolació per part de la tutora que la meva. Sincerament, ho veig raonable: jo fa menys d’un mes que sóc allí, la seva tutora la coneixen des de nadons. És normal. No obstant, la meva tutora m’ajuda en aquest aspecte.

D’aquesta forma podeu veure que estic agraïda de la proximitat que la meva tutora mostra cap a mi. He d’esmentar també, que durant la primera setmana hi va haver-hi altra persona que va influir més positivament que la meva tutora, la mestra de suport. De fet, va ser gràcies a ella que vaig poder minvar l’estrès que sentia. Em va ajudar molt i m’ho explicava tot molt bé.

No obstant, en el meu procés d’acollida a l’escoleta m’ha faltat poder dedicar-me més a l’observació, ja que des del primer dia vaig estar fent petites ajudes i col·laboracions. Al igual que m’ha faltat poder parlar més amb la meva tutora (sobre els infants, les meves col·laboracions,...).


En conclusió, podeu observar que la frase del començament pren sentit: “no puede impedirse que sople el viento, pero pueden construirse molinos”. Al principi era inevitable no sentir-me angoixada (no podia impedir aquest vent), però poc a poc he anat assimilant la informació, he obtingut ajuda, m’he adaptat (he construït els meus propis molins).

Adéu!

P.D.: *Etiquetes:
2.1: Identifico punts forts i punts febles parlant sobre els meus sentiments en aquest procés d’acollida.
2.2: Ja que al llarg de l’entrada parlo sobre les meves creences en el meu procés d’acollida.
4.2: Ja que parlo sobre els aspectes positius que va fer la meva tutora.

domingo, 16 de marzo de 2014

Mestre competent

Bon dia! Avui toca reflexionar una mica més!

Recordeu la meva entrada anterior? S’anomena “Utopia o possible realitat? De moment, ideals” on es parla sobre el meu mestre ideal i la meva escola ideal. Doncs ara, amb l’ajuda de la lectura “Diez nuevas competencias para enseñar” de Perrenoud, profunditzaré una miqueta més sobre aquest aspecte. I per fer-ho, contestaré a una sèrie de preguntes.

Part d’aquesta lectura:




  1. Quines competències de la lectura té el meu mestre ideal?


2. Quines competències de la lectura no té el meu mestre ideal i m’agradaria afegir? 



 3. Quina o quines competències no apareixen a la lectura i el teu mestre ideal té?



4. I arrel de la lectura d’aquest autor, quines 5 coses vols i/o pots millorar com a futura mestra?

-Treballar a partir dels errors i els obstacles en l’aprenentatge.
-Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació en classe.
-Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió.
-Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis d’ensenyança.
-Treballar a partir de les representacions dels alumnes.


Amb tota aquesta informació, vull dir, havent llegit aquesta lectura de Perrenoud i tenint en compte el meu mestre ideal, toca plantejar-ne un decàleg de competències que hauria de tenir un bon mestre. De fet, fa uns dies, en la classe de Reflexió i Innovació Educativa, vam confeccionar-ne aquest:
-Pacient.
-Respectuós.
-Empàtic.
-Tolerant.
-Afectiu i proper.
-Motivador.
-Transmet confiança.
-Coopera i ajuda.
-Té una formació contínua.

Però jo considero que per aconseguir un bon mestre caldria afegir altres aspectes:
-Amb habilitats comunicatives.
-Fomenta la relació entre família i escola.
-Ofereix oportunitats d’aprenentatge.
-Fa reflexionar als infants sobre els seus aprenentatges.
-Reflexiona sobre la seva tasca docent.
-És innovador i creatiu.
-Fa ús de les TIC’s.
-Col·labora amb l’organització i gestió del centre.
-Manté una bona relació amb tots els membres que formen part de l’escola.
-Proporciona estratègies de resolució de conflictes.
-Potencia el treball de les emocions dia a dia.
-Sap posar límits.
-Transmet valors.
-Coneix a l’infant i els diferents contextos que l’envolten.
-S’ajusta a les necessitats dels infants.


Per últim, què he volgut dir amb tot això? Que un mestre ha de ser competent, és a dir, ha de saber donar resposta a les diverses situacions que es plantegin de forma eficaç dins d’un context concret. I com fer-ho? A través d’actituds, habilitats i coneixements en un mateix moment, de forma integradora. Actuant de forma flexible i estratègica. Així, davant d’un conflicte, en primer lloc s’ha d’analitzar, després seleccionar una de les possibles solucions i finalment, aplicar aquella que pensem que és la millor fins que aconseguir la resolució.



           Per a més informació us deixo aquest vídeo de Miguel Àngel Zabalza:
Profesor Competente - Miguel Ángel Zabalza por UCENevaluacion


FINS AVIAT!


*Justificació d'etiquetes:

1.2: Ja que sobretot en el decàleg parlo sobre les competències d'un bon mestre.
2.1: Ja que parlo sobre les competències que hauria de millorar i sobre les que té el meu mestre ideal.
2.3: Ja que tracto sobre els 5 aspectes que m'agradaria millorar com a futura mestra.


lunes, 3 de marzo de 2014

Utopia o possible realitat? De moment, ideals

"El maestro ideal es aquel que se pone en el papel de un puente por el cual invita a sus alumnos a cruzar y que luego de haberlos ayudado en el cruce se desploma con alegría, alentándolos a crear sus propios puentes". 
Nikos Kazantzakis


Bon dia a tothom!

Que us sembla aquesta oració anterior? A jo m’ha agradat molt. Penso que es una manera clara de descriure un mestre ideal! Doncs com ja suposeu, avui vos parlaré de com és el meu mestre ideal y també la meva escola ideal.


El meu mestre ideal és...

-Aquell que mostra molta afectivitat als infants: quan un infant plora, aquest l’abraça i escolta el per què plora i intenta cercar una solució (pot donar un petó); quan un infant arriba a l’aula, l’abraça i diu bon dia; si un dia el veu amb una personalitat canviada el hi pregunta què li passa (als pares o directament a ell); quan es van els alumnes els hi dóna un petó i els hi diu fins demà, que vagi bé; quan un infant està malalt i/o necessita més atenció, li proporciona (tot amb un cert límit, ja que han de cercar per ells mateixos les solucions);...

-Aquell que té complicitat amb cadascun dels seus alumnes: presenta alguna consigna de complicitat amb cada infant, ja que coneix com és cadascun dels seus alumnes.

-Aquell que es comunica molt amb els infants: intenta conèixer-los, parlar sobre les famílies, que parlin tots els nens entre ells, parla sobre el què han fet o faran, reconeix bones accions dels discents verbalment,...

-Aquell que intenta castigar als infants el menys possible i que utilitza diferents tècniques per al control de conducta: reforç positiu, temps-fora, etc.

-Aquell que té una formació contínua: s’interessa i assisteix a la realització de variats cursos (informàtica, menjador, llengua de signes...), acudeix a xerrades de professionals de l’educació, estudia altres carreres i/o idiomes, i en un futur també farà d’altres.

-Aquell que manté una relació estreta amb cadascun dels pares dels seus alumnes: els informa de com ha anat el dia de forma detallada; quan arriben els infants els hi pregunta sobre com s’han despertat; coneix als pares; pregunta com actua l’infant a casa; fa reunions individualitzades per informar als pares sobre el procés d’aprenentatge del seu fill; fa reunions grupals per aspectes de caire més general;...

-Aquell que ensenya de forma significativa: guia l’aprenentatge dels infants per a que aquests sàpiguen com resoldre els conflictes de la seva vida del dia a dia. No transmet el coneixement sense un perquè, sinó tot ho fa amb una intencionalitat i deixant que siguin els infants mateixos qui creïn el seu aprenentatge.

-Aquell que fomenta un aprenentatge per experimentació: no es centra en un tipus d’aprenentatge, però sí que facilita que els infants arribin a saber del món a través dels sentits, de la investigació, de la descoberta.

-Aquell que potencia el treball de le emocions.

-Aquell que fa reflexionar als infants, que coneix i ensenya varies estratègies de resolució de conflictes.

-Aquell que manté una actitud positiva: que sap separar lo professional de lo personal, encara que hagi de dur a terme amplis esforços. No es mostra davant dels infants amb una actitud apagada, sinó que està somrient, però quan escau, s’enfada (sense cridar ni pegar, ni faltar els respecte).

-Aquell que és dinàmic: fomenta la participació dels infants, és animat, actiu, fa activitats dinamitzadores i divertides.

-Aquell que manté una bona relació amb l’equip escolar: comenta dubtes, opinions amb la resta de companyes, té un bon tracte amb el personal no docent, parla freqüentment amb la directora del centre; es reuneix setmanalment amb l’equip docent; etc.

-Aquell que relaciona la teoria amb la pràctica: no proposa activitats de forma aïllada, sinó tot té un per què i s’ajuda de la teoria per complementar la pràctica.

-Aquell que és empàtic, motivador, creatiu, innovador i pacient: fa que tots els infants participin en la activitat i té en compte el temps d’espera per als infants; confecciona activitats que no siguin avorrides per als petits.

-Aquell que estimula valors: ensenya als infants a que segueixin un valors primordials per a la convivència, des de el primer moment.

-Aquell que treballa no sols continguts, sinó també actituds i procediments. Sobre tot aquests dos aspectes en infants petits són de vital importància.

-Aquell que sap establir límits: sense donar lloc a una dictadura d’aula, però tampoc a tot el contrari.

-Aquell que té cura dels espais i dels materials, tant de l’aula com de l’escola: manté la classe decorada, decora l’escola, neteja la classe i altres sales de l’escola sovint, els materials els té ben presentats, i hi ha una organització dels espais i materials en la seva aula.


-Aquell que sap adaptar-se a les diverses situacions i alumnat de cada moment: fa improvisacions sempre que cal.

-Aquell que fa una autovaloració de la seva tasca docent i valora el progrés de la classe i dels alumnes dia a dia.

-Aquell que fa observacions i pren notes d’allò que observa.

-Aquell que utilitza les TIC’s com un mètode més d’ensenyança.

-Aquell que respecta als companys de treball, alumnes, material, classe, escola: no pega als infants, ni els maltracta psicològicament, no els hi fa accions brusques, no critica de forma despectiva als seus companys de feina, no diu paraules malsonants, etc.

-Aquell que cerca informació a través de diferents recursos per resoldre els seus dubtes i ho contrasta.

-Aquell que s’esforça per mantenir un bon clima d’aula.

-Aquell que estima el que fa i que intenta millorar dia a dia.

Així és el meu mestre ideal, i la meva escola ideal com és?

-Una escola on predomina un bon clima entre l’equip de persones que la conforma: hi ha bona relació entre aquests, comparteixen opinions, comenten sobre temes relacionats de l’escola, es donen suport, entre altres.

-Una escola àmplia amb diversos espais que afavoreixin les diferents capacitats dels infants: una sala per a psicomotricitat, una sala de la llum, una sala d’usos múltiples, un pati ampli, una cuina, un menjador,...

-Una escola on trobem material estimulador de l’aprenentatge: material variat, de diferents textures i tamany, manipulable, adaptat a les edats dels infants.

-Una escola on reina una bona comunicació entre tots els membres d’aquesta.

-Una escola innovadora, que s’adapta a la nova societat: on hi ha presència de les TIC’s i s’usen com a forma d’ensenyament-aprenentatge.

-Una escola que inciti a entrar i a quedar-se: acollidora, càlida, amb un racó per a les famílies, amb parets de colors suaus i decorades.

-Una escola oberta a les famílies: on aquestes poden resoldre tots els seus dubtes, participar en diferents activitats, conèixer a l’equip directiu i docent, fer activitats conjuntament amb els seus infants i les mestres, i conèixer a la resta d’infants i famílies del seu fill.

-Una escola amb una infraestructura adient: neta, amb un bon manteniment.

-Una escola on tots es sentin còmodes i segurs.

-Una escola que proporciona unes condicions acceptables de treball.

-Una escola on es treballen les emocions dia a dia.

-Una escola on es formen persones que aconsegueixen aprenentatges significatius per al llarg de la seva vida.

-Una escola on s’observa que tots som presents, tots participem.

-Una escola inclusiva: on tots som iguals, tenint en compte les nostres diferències.

D’aquesta forma seria la meva escola ideal! I la teva? Estàs d’acord amb mi? Què canviaries?

Us deixo reflexionant,

Fins aviat.



P.D: Quines competències he treballat?

1.2-Ja que reflexiono sobre com hauria de ser un mestre ideal i la seva actuació professional.

1.4-Ja que he configurat el meu mestre ideal i escola ideal a partir de la teoria rebuda a classe, del que he vist a les pràctiques i del que jo opino.

2.2-Ja que exposo el que per mi seria un mestre ideal i una escola ideal.


Es comença per reflexionar sobre les competències

Desprès de saber que estic realizant les pràctiques de 0 a 3 anys, es fa necessària la seua reflexió.

Una forma de començar a reflexionar sobre elles, és a través de fer una autovaloració de les meves competències assolides, de les que hauria de millorar i per suposat, de les que encara he d’assolir. Amb ajuda de les pràctiques, amb experiència i l’anàlisi de mi mateixa, penso que poc a poc aniré millorant i adquirint competències. 

Personalment, crec que a dia d’avui encara no tinc una competència totalment adquirida, ja que comporta un llarg i complex procés. Crec que per aconseguir-ho, influeix molt l’experiència. A més, algunes competències considero que mai s’arriben a assolir per complet, és a dir, sempre es poden millorar i d’aquí on sorgeix la idea de seguir formant-se que és molt destacable.

A trets generals penso que he de millorar en la capacitat de ser més autònoma amb el meu aprenentatge, ja que hauria de consultar més recursos, cercar més informació (i de diferents fonts), revisar altres blocs,...També penso que he d’endinsar-me molt més en la tasca de reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge perquè serà una eina molt útil que fomentarà de forma destacada a aquest. A més, m’estic iniciant en l’anàlisi del funcionament dels centres d’Educació Infantil, però he començat fa poc i encara ho he de desenvolupar més. A més a més, hauria de fer una reflexió més acurada sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge (estic iniciant-me). I per últim, hauria de  reflexionar amb més profunditat sobre el procés de millora.

Més concretament, voldria dir que des de que han començat les pràctiques fins avui, ja estic desenvolupant algunes d’aquestes capacitats, encara que em queda un llarg camí a fer. Algunes d’elles són:
-Identifica les pròpies creences i concepcions.
-Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.
-Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge.


Per millorar les competències és vital (i evident) la predisposició a voler fer-ho. Centrant-me en mi, dir que per aconseguir un adequat desenvolupament d’aquestes, hauré de tenir molt clares aquelles que em resulten més fàcils d’assolir, d’aquelles que no, i reforçar sobretot les darreres, tenir una actitud positiva, esforç i constància, ser més aplicada, i fer un anàlisi diari d’elles (observant i reflexionant sobre la seva millora o/i adquisició). 

Granet a granet.
http://www.flickr.com/photos/mindflights/2866565839/
Així doncs, espero poder adquirir i millorar aquestes competències que estic segura que granet a granet, al finalitzar aquest període, estiré prou avançada! Bé, poc a poc!



Adéu!

P.D: Quines competències he treballat?

2.1-Ja que identifico  les competències que crec que tinc assolides i les que he de millorar.

2.2-Ja que dic la meva opinió sobre quines competències tinc assolides i quines no.

2.7-Ja que reflexiono sobre les competències que hauria de millorar i com fer-ho.