Un dia a l'escoleta

Bones tardes!

Aquí som altre cop per a reflexionar sobre les meves pràctiques. Voleu saber-ne més sobre elles? Doncs avui em dedicaré a respondre i reflexionar sobre una sèrie de preguntes per tal d’ensenyar-vos com va la meva nova experiència.

• Què fan els infants en un dia típic?

En un dia típic els infants arriben entre les 9 i 9.30 i realitzen joc lliure (normalment es pregunta quina joguina volen i se’ls hi dóna). Després, recullen, seuen a l’estora, se’ls crida un a un i es posa el pitet. Seguidament, agafen la mà d’un company i surten amb menjador fent un tren i cantant “un tren petitó”. Es seuen al menjador, s’aixequen les mànigues de la samarreta (ajudem si cal) i els hi facilitem el menjar. Després, veuen aigua. Ells porten el got, plat,... al carro. Renten la taula. Higiene. A continuació fem activitat. Seguidament, si hi ha temps surten al pati i si no, ja toca higiene (canvi de bolquer). Es l’hora del descans. Dormen aproximadament 45 min-1 hora. S’aixequen, posem pitets i és l’hora de dinar (també primera sortida). Mengen i al igual que a l’esmorzar, porten el plat, el got, forquilles,... un cop acaben de menjar. Higiene (canvi bolquers, roba,...). Segona sortida.

L'higiene forma part de la rutina del dia a dia
https://www.flickr.com/photos/carriagada/232363033/

• Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

La mestra d’aula decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar, encara que això es tracta amb la resta de l’equip docent i directiu (sobretot l’avaluació). De fet, algunes pautes estan establertes des de l’inici de curs. Molts aspectes són consultats amb tot l’equip.

• Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els

ajuden?

-Establir unes rutines.

-Aplicació d’estratègies (temps-fora).

-L’estructura de l’aula i el material que la compon.

-Prestar atenció als infants i mantenir una escolta activa amb ells.

-Conèixer a les famílies i tenir una bona relació i comunicació amb elles.

-Conèixer les característiques individuals de cada infant.

-Mantenir un vincle afectiu amb els infants.

• Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan

sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades per racons, encara que algunes tenen una millor distribució que altres. Segons el que es vol treballar en cada aula i el nivell de desenvolupament dels infants gaudeix d’un material o un altre. En cadascuna d’elles es reflexa el projecte de treball: la mar. Les rutines són iguals per a tots els nivells encara que varia la seva complexitat i exigència. Els espais de l’escola s’organitzen segons les necessitats de l’etapa de 0 a 3 anys que tenen els infants i segons les necessitats dels adults (per exemple: la sala de mestres): hi ha una sala de psicomotricitat, un menjador, una cuina, un taller, una sala per a mestres, una sala per a la directora, pati (2), 4 aules, una bugaderia, 4 banys (un de minusvàlids i altra està adaptant-se per ser una sala de la llum). Els horaris estan establerts des de l’inici de curs (menys aquells dies d’assumptes personals). Es configuren per mitjà de tot l’equip que conforma l’escola.

Les aules estan organitzades per la mestra corresponent, les rutines i els espais per tot l’equip docent i directiu, i els horaris són establerts per l’equip docent, directiu i altres membres externs.

Qui decideix per on començar i quan acabar es tracta per tot l’equip docent i directiu. Quasi tot es parla entre ells. Tenen una bona comunicació.

En cas de que sorgeixi un problema o entrebanc dins la jornada, es sol solucionar comentant amb la directora i decidint entre tots aquells implicats. Depenent de què succeeixi es dóna una resposta o una altra, però sempre la directora ha d’estar assabentada. Ella és la que diu sí o no.

• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden

a aprendre? Com interactuen amb el mestre/a? Com s’interactua amb les famílies?

En el nivell que jo estic, d’un a dos anys, la interacció dels infants és en parella o grups molt reduïts. Principalment interactuen per establir joc i ho fan, majoritàriament, a través de la comunicació no verbal, ja que el seu llenguatge és escàs. En alguns moments determinats, col·laboren i s’ajuden uns a altres. Per exemple a l’hora de recollir treballen tots junts, a l’hora de netejar la taula, el moment de repartir l’aigua,... Un exemple més concret és el següent: Una nena  estava jugant amb un cotxe i volia pujar un petit escaló amb ell. No podia i crida a una altra. L'altra acudeix i l'ajuda a pujar el cotxe. Així amb mirades i gestos s'han entés i han interactuat.

Per altra banda, la interacció dels infants amb la mestra és molt bona. Quan arriben i se’n van donen una abraçada i un petó a la mestra, quan tenen la necessita de comunicar-li alguna cosa important per ells ho fan, quan necessiten ajuda li demanen, quan tenen un problema recorren a ella,... La interacció amb la mestra no només es basa en llenguatge no verbal, sinó també del verbal. Els infants tenen molt bona comunicació amb la mestra i inclús, en moltes ocasions, són ells els que s’apropen a ella i ofereixen la seva ajuda. Els infants mostren molta estima i respecte cap a la mestra.

Per últim, la interacció amb les famílies s’estableix per diverses vies: cara a cara, per telèfon, a través de notes informatives, i també el racó de les famílies (amb un document on s’explica la metodologia del centre, el concepte d’infant i d’escola; hi ha una bústia per a suggeriments,...). La interacció cara a cara és dóna reunions en gran grup o individuals amb els pares, en xerrades, en l’arribada dels pares amb l’infant a l’escoleta per informar com s’ha aixecat o com ha dormit, en la sortida per a que els pares coneguin com li ha anat el dia al seu fill a l’escoleta,... Per telèfon es sol cridar als pares si un infant es posa dolent, si un infant ve més tard, si es queda o no al menjador, si no ve perquè està dolent o per saber per què no ha vingut, etc. A través de notes informatives per a que els pares sàpiguen si hi ha qualsevol esdeveniment o sortida,... I el racó de les famílies on s’explica de forma breu el PEC, el pla d’acollida dels infants (on s’exposa en què consisteix el període d’adaptació i com es realitza), entre altres.

• Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta?

Molt important l'organització del temps i l'espai
https://www.flickr.com/photos/miniaturasdelola/3111801516/

Els marcs conceptuals que recolzen l’organització de l’espai i el temps no són uns en concret, sinó que s’agafen idees de diversos autors com són Malaguzzi, Locksy,... D’aquesta manera elles creen la seva pròpia pedagogia. El que sí està clar és que tots els moments i espais són educatius i que el principal a tenir en consideració són les necessitats i les individualitats dels infants. Així, per l’escola és important l’organització del temps per rutines i la diversitat d’espais i materials.

I fins aquí l'entrada d'avui. Un altre dia vindré amb més preguntes i respostes!

ADÉU!

*Justificació d'etiquetes:

1.1: Ja que he accedit i consultat el mòdul 3.

3.1: Ja que les preguntes plantejades són sobre el funcionament del centre i de l'escola.

3.2: Ja que reflexiono sobre l'organització del centre i aula.

Conferència Mercè Adrover

Bon dia!

L’entrada d’avui tractarà sobre una conferència que van rebre fa uns dies per part de Mercè Adrover a classe de Reflexió i Innovació.

Mercè Adrover és mestra d’Educació Infantil amb una àmplia experiència de la qual ens parla al llarg de la conferència. La seva metodologia de treball la duu a terme a través dels projectes de treball, els quals la seva manera d’entendre’ls i realitzar-los ha canviat durant els anys. Així, amb el pas del temps, ha anat perfilant la seva metodologia.

Mercè, a l’hora que ens relata la seva experiència, ens deixa veure tota una sèrie de condicions i característiques personals que han resultat facilitadores de processos de canvi. A continuació els exposaré per a què els conegueu:

-Els primers anys com a mestra, na Mercè estava convençuda de que volia treballar per projectes i que volia treballar tots els continguts i aconseguir tots els objectius que establerts en el currículum. No obstant, això que ella feia no eren projectes, sinó més bé centres d’interès i inclús, unitats didàctiques. No eren construccions creades pels infants, sinó per ella. Al adonar-se d’aquest error, va decidir canviar de metodologia.

-Importància de les converses dels infants. Va començar a transcriure totes les converses que tenien els infants. Els hi deixava xerrar fins que sortís una idea per a un bon projecte. T’adones d’idees importants que si no fas una escolta activa i prestes molta atenció, no t’adonaries.

-Es va adonar que les preguntes que ella feia abans eren molt simples. Els infants tenen plantejaments més complexos. A veure que els temes que a ella l’interessaven als infants no.

-Va començar a comunicar els projectes als pares.

-El treball per projectes ha de ser interdisciplinari, és a dir, treballar totes les àrees.

-Va passar de centrar-se en realitzar projectes des d’una vessant més científica, a afegir alguna cosa més. Els projectes són complexes.

-D’una idea de projecte, pot sorgir una altra que sigui més propera als infants i que per tant, els interessi més. Els infants “amaguen” algunes idees a través de les que expressen. Per exemple: “Què passa quan dos niguls xoquen?” El que de veritat els preocupa és la por, de quina manera superar-la.

-A les preguntes, la majoria de vegades ells troben les solucions. D’això es tracta, que siguin els infants els que trobin per si mateixos la resposta a la pregunta plantejada.

-És ideal fer preguntes de comparar i on nosaltres creem la resposta.

- A l’hora d’opinar, no forçar ningú a fer-ho, però sí proporcionar estratègies per a que ho faci.

-S’han d’evitar preguntes que no generin un dubte real, i on la solució sigui tancada i ràpida, que no fomenti cap reflexió.

-Convé parlar del què s’està fent i del procés ja que així podem ser conscients del nostra aprenentatge i del possibles errors que estam cometent. Tant mestra com alumnes.

-Per últim, dir que els projectes no són fixes, sinó que canvien i evolucionen.

Bé, tot això és el que na Mercè ens va deixar entreveure durant la seva xerrada.

Com podeu veure, en aquestes conferències i en les experiències que les seves protagonistes ens conten, n’hi ha aspectes prou important dels quals aprendre.

Això és tot.

Fins aviat!

*Justificació d'etiquetes:
1.2: Ja que reflexiono sobre elements que mostren una bona actuació professional de Mercè Adrover.
4.2: Ja que a la vegada que identifico condicions i característiques professionals, estic identificant bones pràctiques.
4.3: Ja que elaboro hipòtesis de per què ha fet o ha passat una cosa en les diverses situacions que ens comenta na Mercè.

Expectatives

Las expectativas eran como la porcelana fina. Cuanto más fuerte te agarrabas a ellas, más probable era que se rompiesen.

Brandon Sanderson

Hola de nou!

En aquesta entrada parlaré una miqueta més sobre el meu període de pràctiques. En concret, exposaré les expectatives que tenia a l’inici de les pràctiques i la realitat viscuda en el centre i en l’aula d’1 a 2 anys.

Abans de començar les pràctiques i durant la primera setmana les expectatives que vaig crear foren les següents:

-No congeniar amb la meva tutora.

-No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació.

-Els meus dubtes podran ser resolts.

-No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...

-Tardar en adaptar-me.

-Obtenir ajuda per part de la tutora.

-Sentir-me integrada en l’escola.

-No saber ajustar les activitats proposades als infants.

-Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas.

-Finalitzar cada dia molt atabalada y cansada.

-Aprendre molt i sobretot, dels meus errors.

-Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer.

-Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes.

Aquestes són les expectatives que tenia en un primer moment. Com podeu observar, la majoria estan enfocades de manera negativa, però com molts sabeu, a vegades lo nou causa por, i sobretot nirvis que no deixen tenir una visió positiva, sinó més bé pessimista. No obstant, a mesura que han passat els dies, m’he adonat que la meva mirada ha canviat.

La realitat viscuda durant aquests dies no ha estat com jo esperava, no del tot. Ho explicaré a partir de les expectatives anteriorment mencionades:

• No congeniar amb la meva tutora: En un primer moment, sentia que la relació amb la meva tutora no era molt bona, sentia que ella no estava agust amb mi i que tal vegada, podria arribar a molestar-la. Però, al llarg dels dies, aquesta relació ha canviat notòriament cap a millor. Suposo que al principi la relació era més freda perquè no ens coneixíem i ens havíem d’adaptar l’una a l’altra. Poc a poc, això s’ha aconseguit i el nostre vincle és molt agradable i confortable. La confiança entre nosaltres ha millorat molt i és el que més ens uneix.

• No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació: Aquest aspecte crec que ho he anat coneixent a mesura que he portat a terme una acció i la seva conseqüència no ha estat l’esperada. La meva tutora també m’ha ajudat. Si en alguna ocasió, no he fet una bona actuació he après de l’error o bé, la meva tutora m’ho ha indicat. No obstant, és un tret que a dia d’avui encara estic aprenent.

• Els meus dubtes podran ser resolts: Als primers dies, la tutora de suport va ser de gran ajuda ja que en la majoria de casos era ella qui responia els meus dubtes. Després, ja va ser la tutora qui em va ajudar a resoldre’s.

• No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...: Aquest era un dels meus grans temors al començament de les pràctiques, sobretot ho pensava el primer dia. Eren moltes dades, noms, petites cosetes a recordar. Però, prova superada! Algun cop, pot ser que m’oblidi d’algun nom, alguna dada, no obstant, enseguida m’adono, somric i rectifico.

• Tardar en adaptar-me: La primera setmana va ser adaptació. La segona ja era assimilar aquesta adaptació. A la tercera, ja podria considerar-me ben adaptada. Així, crec que el meu procés d’adaptació no va ser tan durador com pensava.

• Obtenir ajuda per part de la tutora: Totalment complert. De fet, he obtingut més ajuda de la que m’esperava. Aquí ha estat clau la confiança que he anat adquirint amb ella.

• Sentir-me integrada en l’escola: La primera setmana aquesta integració no la tenia, però poc a poc, he tingut més relació amb tot l’equip directiu i docent i a partir d’aquí, aquesta integració s’ha vist afavorida.

• No saber ajustar les activitats proposades als infants: Aquesta expectativa encara segueix estant. No obstant, considero que a mesura que proposi activitats, canviarà. Ja he proposat una activitat, i bé, puc dir que l’activitat requereix un millor ajustament, però s’ha desenvolupat prou bé. Ara, ja sé com millorar-la i adaptar-la al meu grup-classe.

• Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas: Això ha costat, ja que als infants de 0 a 3 anys els canvis els hi afecten molt. Aquest aspecte ha estat una muntanya que he tingut que escalar amb força, tot depenent de l’infant, i que encara hi ha un tros per arribar fins a dalt del tot. He notat una gran evolució des dels primers dies fins ara, però encara hi queda. Els infants m’accepten com algú més que hi és a classe amb ells, però en algunes ocasions no em fan cas i s’observa que necessiten més temps d’adaptació.

• Finalitzar cada dia molt atabalada i cansada: Les dues primeres setmanes ho pensava quasi a diari. A la tercera, va anar minvant. Ara, depenent del dia, em sento una mica atabalada i cansada, però no com els primers dies i tampoc, succeeix sovint.

• Aprendre molt i sobretot, dels meus errors: Sí, expectativa aconseguida. Estic aprenent molt, i els errors aprenc bastant!

• Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer: Aquesta evolució dura i dura! Després d’un més i mig puc dir que aquesta expectativa s’està complint. Noto una gran evolució en mi, en com em sento i com actuo des de que vaig començar fins ara! D’estar perduda a actuar com a mestra en alguns moments hi ha tot un canvi!

• Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes: Personalment, penso que aquesta expectativa és complexa i encara em queda aprendre molt sobre això. Per una banda, has de conèixer estratègies de resolució de conflictes i per altra, has de saber aplicar-les. No és gens fàcil. Actualment, molt poc a poc estic aplicant aquelles estratègies que observo. Per jo, és un procés difícil i lent.

I fins aquí l’entrada d’avui on he fet una comparació de les meves expectatives inicials i la realitat viscuda durant aquestes setmanes de pràctiques.

Pròximament una nova entrada,

Fins aviat! 

*Justificació d'etiquetes:
2.1: Ja que es poden veure els meus puns febles d'abans i els meus punts forts. I sobretot les meves capacitats.
2.3: Ja que parlo sobre el que encara he d'aprendre i d'alguns objectius proposats abans que he aconseguit.
2.4: Ja que parlo sobre formació rebuda (algunes estratègies de resolució de conflictes) i de formació futura (activitats ajustades al nivell dels infants).

Situació detallada

Bon dia a tothom!

https://www.flickr.com/photos/innovaticlab/7026298683/

Ja és aquí la primavera! I sabeu a on es reflexa molt? Als infants! Aquell acudit de “la primavera la sangre altera” deu ser cert.

De fet, des de fa uns dies, trobo els infants més alterats i nerviosos. Veig que hi ha diferència d’abans a ara ja que solen respectar menys el que diu la tutora o en aquest cas jo. Encara que, a banda de la primavera, he de dir que també influeix que hi ha altra alumne de pràctiques del mòdul. Així, es pot comprovar que el mínim canvi afecta a un infant enormement. I sense una bona actuació de la mestra, aquest canvi es convertiria en un caos.

Un exemple, on l’actuació de la mestra influeix, el trobem en aquesta situació que a continuació exposaré:

Era l’hora d’anar a esmorzar, cap a les 9.30h. Com cada dia, primer es posen el pitet a classe i després, fent un tren per parelles, ens anem al menjador. Aquell dia, un cop havent posat els pitets a tots els nenes, es disposaven a fer el trenet per sortir. Una nena, “D”, no volia agafar la mà a cap company. La mestra li deia “agafa la maneta d’un amic”. “D” feia que no amb el cap, mentre posava cara de mosquejada. La mestra l’agafa de la mà i li adjunta amb la mà d’altre nen. La nena es retira del company, mentre nega amb el cap i es queixa una mica. La mestra ho intenta una vegada més. “D” segueix igual. En aquest moment, la mestra agafa a “D” pel braç i l’asseu a l’estora mentre li diu “doncs si no agafés la mà d’un company no vindràs al menjador. Et quedes a classe”. La nena es queixa una mica i es queda asseguda. La mestra se’n va al menjador amb la resta dels nens. En aquell moment jo estic canviat el bolquer a una altra nena, “I”. No dic res. Quan quasi finalitzo de canviar el bolquer dic a la nena que estava asseguda “agafa la maneta de “I” i podràs venir al menjador”. La nena (que està a l’estora) s’aixeca. Li dic que esperi un moment a que acabi amb “I”. Es torna a seure i just en aquell precís instant torna la mestra, dient que ja podia venir. Jo responc el que acabava de dir a la nena (podria venir al menjador si agafa la mà a “I”). La mestra accepta el que li dic i torna al menjador. Finalitzo amb I i li dic a la nena “D” que agafi la mà de “I” que anem amb menjador. “D” es posa de peu mentre fa sí amb el cap i està contenta. Agafa la mà de “I” i les dues van darrera de mi agafades de la mà, a la vegada que jo canto “Un tren petitó”.

En aquesta situació les creences que manifesta la mestra són que la nena no vol agafar la mà a un company determinat. Per això, canvia a altre company i torna a repetir l’acció d’agafar la seva mà i adjuntar-la amb altre company. Vist això, la mestra creu que la nena veient com els seus companys se’n van al menjador amb el tren, ella aniria i agafaria la mà a algun company. No ho fa. La mestra creu que deixant-la a classe pensarà sobre el que ha fet.

L’actuació de la mestra es fomenta en la teoria del conductisme operant de Skinner on prenen importància les tècniques de modificació de conducta. Seguint en aquesta línea, la mestra aplica amb els infants de la seva classe, una disciplina positiva. En ella, trobem tècniques com la de temps fora (consistent en retirar a l’infant del conflicte i se li dóna un temps per a que es calmi. Aquest temps és d’entre 1 a 2 minuts. Després, es parla amb ell del que ha fet i que hauria de fer per millorar-ho); duu a terme conseqüències naturals i/o lògiques (per exemple: tires l’aigua, doncs l’has de netejar; si l’infant va a tocar el foc, doncs l’adult el retira immediatament),...

En aquest cas, la mestra retira a l’infant d’allò que no vol fer, l’asseu, mentre la resta dels infants procedeixen amb la rutina. La nena es troba apartada del grup durant uns instants. Ella al sentir-se “fora del grup”, al veure que no fa el mateix que la resta, accedeix al que es demana.

Aquí us proporciono un document on es parla d’aquestes estratègies esmentades anteriorment. Per a saber-ne més, podeu consultar, entre altres, els llibres de Jane Nelsen que ha estudiat sobre aquesta temàtica.

http://www.educando.edu.do/files/1413/2102/1997/Guia_Maestros_disciplina_postiva.pdf

Centrant la mirada en l’actuació de la mestra, crec que hauria d’haver donat més temps  a la nena en el moment que li diu que s’assegui ja que no agafa la mà de cap amic. Penso que el temps de seure a “D” i anar-se’n el tren és molt breu, per a que la nena s’adoni de que quedarà allà tota sola si no dóna la mà a un company. Igualment, crec que la mestra hauria de parlar de forma més centrada amb la nena, des del moment en que aquesta no vol agafar la mà a ningú. Hauria de parlar amb ella detingudament i intentar saber quin és el motiu de no voler fer-ho.

Per altra banda, considero que vaig actuar correctament dient a la nena que agafés la mà de “I” per sortir, fent que “D” complís la rutina i norma. Jo crec que en aquest cas la mestra el que anava a fer era dir a “D” que ja podia venir al menjador, sense intentar que donés la mà a la seva companya.

Bé, aquesta és la meva idea davant de la situació que he comentat. Però què penseu vosaltres? Com actuaríeu davant aquest cas? Us deixo reflexionant sobre això.

Fins aviat!

*Justificació etiquetes:

2.2: Ja que parlo de les meves creences davant d'aquesta situació.
2.6: Ja que explico la meva actuació i el per què d'aquesta.
4.1: Ja que exposo el marc teòric que justifica aquesta situació.