La inteligencia consiste no sólo en el conocimiento,
sino también en la
destreza de aplicar los conocimientos en la práctica.
(Aristóteles)
Bon dia,
Començo
una nova entrada on continuo reflexionant sobre les bones pràctiques, ja que aquestes
em permeten enriquir i potenciar el meu aprenentatge envers a l’educació infantil,
formant-me així el més possible, per ser una docent ideal.
Per
aquest motiu, avui parlaré sobre una conferència que vaig tenir en la classe
de l’assignatura de Reflexió i Innovació Educatives.
Donava la conferència n’Albert, qui ha estudiat Educació Infantil i Psicopedagogia, i és
mestre de l’escola de Son Ferrer, en Palma de Mallorca. En ella,
se’ns parlava de l’experiència d’aquest mestre en l’escola on treballa.
De les vivències contades en ella, he pogut observar i analitzar
quins indicadors de bones pràctiques (basant-me en el llistat establert entre
tota la classe) s’acompleixen i quins no. Així, més concretament, a continuació,
em dedicaré a parlar sobre això:
-INDICADORS QUE SÍ
S’ACOMPLEIXEN:
- Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: ja que el punt de partida per combatre la desil·lusió de mestres i infants, davant d’una escola complexa, és la inclusió. És a dir, que tots els nens i nenes tinguin el mateixos drets i oportunitats per aprendre i poder triar què aprendre, oferint diferents alternatives. Per aquesta raó es pot afirmar que volen potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant, al igual que es deixa clar que hi ha una escolta i mirada activa cap a l’alumnat.
- Temps i espais per a la reflexió: ja que se’ns mostra al llarg de l conferència com n’Albert a través de les seves vivències, fonamentacions i seminaris que acudeix, s’adona i reflexiona sobre la seva tasca educativa. Així, reflexiona sobre la importància de la família, d’existir cohesió amb el que fem, i de la cooperació.
- Implicació i compromís educatiu: aquest indicador n’Albert ens deixa molt clar que sí l’acompleix, ja que en tot moment ens fa referència a la paraula compromís i a més, amb les accions que ens conta, ja deixa clara la seva implicació. Per exemple: mostra implicació i compromís per canviar aquella situació de desil·lusió de mestres i infants, formant-se, realitzant intercanvis pedagògics i adaptant aquests aprenentatges a la seva escola.
- Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica: Penso que aquest indicador també l’acompleix perquè n’Albert ens deixa clar que totes les activitats, dinàmiques i propostes comporten una planificació, una reflexió, un desenvolupament i una valoració per saber si funciona o cal modificar alguna cosa. Aquest mestre ens diu que tot el que fan a l’escoleta implica una revisió.
- Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts: També es compleix perquè en l’escola realitzen diferents dinàmiques on hi ha diversos tipus d’agrupaments. Per exemple: “amics especials”, “aules germanes”, “parelles lectores”, tallers, “1,2,4”, etc.
- Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn: aquest indicador està molt clar perquè tenen un projecte de millora del pati i un projecte de coordinació amb l’IES, un programa d’educació viària,...
- Treball cooperatiu dels mestres: tinc molta certesa del compliment d’aquest ítem perquè un dels aspectes que més es defensa en la conferència és la importància del treball cooperatiu entre tots els agents educatius. Per exemple, en l’escola de Son Ferrer, les dinàmiques que fan els infants, també les fan els mestres. A més, cada planificació comporta un consens entre l’equip docent.
- Treball cooperatiu amb les famílies: aquest indicador queda reflectit en el moment en que n’Albert ens comenta que les famílies participen en les dinàmiques de l’aula (P3 dia del protagonista, P4 explicació d’oficis,...), hi ha sessions de formació adreçades a les famílies sobre temàtiques del seu interès, es fan festes i diades de col·laboració conjunta, realitzen un projecte d’escola competent – famílies competents, entre altres.
- Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat: afirmo que aquest també es compleix degut a les explicacions de dinàmiques que es realitzen on es fomenta la cooperació entre infants. Per exemple: “amics especials”, “parelles lectores”, “aules germanes”, “conta-contes”,...
- Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica: es compleix perquè tots els canvis i propostes impliquen una reflexió.
- Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora: Ja des d’un inici n’Albert ens fa conscients de l’autoavaluació que ha anat realitzant sobre la seva pràctica educativa, al llarg de tots els seus anys com a professionals. De fet, ens esmenta que a través de diversos seminaris, s’ha adonat d’alguns dels seus errors i de que vol millorar-los. Com per exemple, es va adonar que no treballava les competències bàsiques.
- El procés de canvi té importància: En el moment que n’Albert té en compte els seus errors, decideix fer un canvi, però tot el procés que implica canviar, cal analitzar-lo i avaluar-lo per poder fer una millora. Sent així conscient del que fa i plantejant-se en cada instant si ho fa bé o no.
- Ha de ser documentada: Ja amb aquesta conferència queda documentada la seva pràctica educativa, al igual que fent servir vídeos, plafons, ensenyant i implicant als pares en l’escola, entre altres.
- Fonamentació teòrica al darrera: Per poder fer un canvi, n’Albert ha realitzat diversos intercanvis pedagògics, ha visitat varies escoles, ha acudit a molt de seminaris, etc.
- Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes: n’Albert ha anat adaptant totes aquelles informacions i teories rebudes a la seva escola i ha aportat nous mètodes de treball com és el treball cooperatiu.
- Consens entre la comunitat educativa: Es dóna importància de que existeix un consens entre la comunitat educativa per poder realitzar les propostes i canvis plantejats. D’aquí que es fomenti una bona relació i comunicació entre tots els agents implicats.
- Fomentar la motivació de l’alumnat: la motivació de l’alumnat es veu potenciada gràcies a l’aprenentatge cooperatiu, a les diverses dinàmiques que es realitzen entre infants d’igual i diferent edat.
- Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants: aquest ítem no s’ha parlat directament, però s’ha deixat entreveure a través de comentaris de que realitzen projectes. A més, aquest indicador implica d’altre, que és el de considerar a l’alumne protagonista del seu procés d’aprenentatge (també es deixa entreveure).
- Potenciar l’autonomia de l’alumnat. Penso que es compleix, perquè per exemple ens ha comentat que inclòs els infants arriben a organitzar-se tot sols; i en fa pensar-ho les diverses dinàmiques que es fan en el centre.
- Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació: els canvis s’han anat plantejant entre els mestres, intentant convèncer els uns als altres, per mitjà del diàleg, el consens i la negociació.
- Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral: Gràcies a les diferents dinàmiques cooperatives i de la cohesió, aquest ítem s’arriba a complir.
- Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent: Opino que si la metodologia és activa, socioconstructivista, i amb diferents tipus d’agrupaments és perquè parteix de la concepció de fonamentar un currículum obert i flexible.
- Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi: Tenint en compte l’indicador anterior, es pot afirmar que aquest també es compleix. Sobretot hi ha evidència amb les propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi (dinàmiques de cooperació).
- Conèixer i participar de la identitat i organització del centre: al llarg de la conferència aquest ítem el tinc molt clar que es compleix. N’Albert ha participat molt activament, proposant canvis i millores del centre educatiu.
- Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió: com ja he dit abans, en aquesta escola es dóna molta importància a la reflexió. Per tant, en el moment que sorgeix un problema, és resolt per mitjà d’aquesta i el diàleg. D’aquesta forma, es considera vital partir d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.
- Avaluació formativa i continuada. Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat: es compleix ja que es fa una retroalimentació i les activitats són procedimentals.
- Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte: amb el foment de la cohesió i de la cooperació, es deixa entreveure que hi ha un bon clima a l’aula, i que es creen vincles afectius i positius amb l’alumnat.
INDICADORS QUE NO S’HAN TRACTAT A LA CONFERÈNCIA (potser que
no s’acompleixin).
- Potenciar la creativitat dels infants.
- Materials originals i atractius, motivadors.
- Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.
-Per a més informació: http://www.ceipsonferrer.com/?lang=ca
**Justificació d’etiquetes:
1.2 ja que reflexiono sobre si es compleixen o no els indicadors de bones pràctiques.
1.3 ja que he accedit a altres bloc i webs per tal d’ampliar la meva formació.
3.2 ja que he reflexionat sobre les dinàmiques que es duen a terme en aquest centre i les relacions que s’estableixen.
