Bon
dia a tothom!
![]() |
https://www.flickr.com/photos/innovaticlab/7026298683/ |
Ja és aquí la primavera! I sabeu a on es reflexa
molt? Als infants! Aquell acudit de “la primavera la sangre altera” deu ser
cert.
De fet, des de fa uns dies, trobo els infants més
alterats i nerviosos. Veig que hi ha diferència d’abans a ara ja que solen
respectar menys el que diu la tutora o en aquest cas jo. Encara que, a banda de
la primavera, he de dir que també influeix que hi ha altra alumne de pràctiques
del mòdul. Així, es pot comprovar que el mínim canvi afecta a un infant
enormement. I sense una bona actuació de la mestra, aquest canvi es convertiria
en un caos.
Un exemple, on l’actuació de la mestra influeix, el
trobem en aquesta situació que a continuació exposaré:
Era l’hora d’anar a esmorzar, cap a les 9.30h. Com
cada dia, primer es posen el pitet a classe i després, fent un tren per
parelles, ens anem al menjador. Aquell dia, un cop havent posat els pitets a
tots els nenes, es disposaven a fer el trenet per sortir. Una nena, “D”, no
volia agafar la mà a cap company. La mestra li deia “agafa la maneta d’un
amic”. “D” feia que no amb el cap, mentre posava cara de mosquejada. La mestra
l’agafa de la mà i li adjunta amb la mà d’altre nen. La nena es retira del
company, mentre nega amb el cap i es queixa una mica. La mestra ho intenta una
vegada més. “D” segueix igual. En aquest moment, la mestra agafa a “D” pel braç
i l’asseu a l’estora mentre li diu “doncs si no agafés la mà d’un company no
vindràs al menjador. Et quedes a classe”. La nena es queixa una mica i es queda
asseguda. La mestra se’n va al menjador amb la resta dels nens. En aquell
moment jo estic canviat el bolquer a una altra nena, “I”. No dic res. Quan
quasi finalitzo de canviar el bolquer dic a la nena que estava asseguda “agafa
la maneta de “I” i podràs venir al menjador”. La nena (que està a l’estora)
s’aixeca. Li dic que esperi un moment a que acabi amb “I”. Es torna a seure i
just en aquell precís instant torna la mestra, dient que ja podia venir. Jo
responc el que acabava de dir a la nena (podria venir al menjador si agafa la
mà a “I”). La mestra accepta el que li dic i torna al menjador. Finalitzo amb I
i li dic a la nena “D” que agafi la mà de “I” que anem amb menjador. “D” es
posa de peu mentre fa sí amb el cap i està contenta. Agafa la mà de “I” i les
dues van darrera de mi agafades de la mà, a la vegada que jo canto “Un tren
petitó”.
En aquesta situació les creences que manifesta la
mestra són que la nena no vol agafar la mà a un company determinat. Per això,
canvia a altre company i torna a repetir l’acció d’agafar la seva mà i
adjuntar-la amb altre company. Vist això, la mestra creu que la nena veient com
els seus companys se’n van al menjador amb el tren, ella aniria i agafaria la
mà a algun company. No ho fa. La mestra creu que deixant-la a classe pensarà
sobre el que ha fet.
L’actuació de la mestra es fomenta en la teoria del
conductisme operant de Skinner on prenen importància les tècniques de
modificació de conducta. Seguint en aquesta línea, la mestra aplica amb els
infants de la seva classe, una disciplina positiva. En ella, trobem tècniques
com la de temps fora (consistent en retirar a l’infant del conflicte i se li
dóna un temps per a que es calmi. Aquest temps és d’entre 1 a 2 minuts.
Després, es parla amb ell del que ha fet i que hauria de fer per millorar-ho);
duu a terme conseqüències naturals i/o lògiques (per exemple: tires l’aigua,
doncs l’has de netejar; si l’infant va a tocar el foc, doncs l’adult el retira
immediatament),...
En aquest cas, la mestra retira a l’infant d’allò
que no vol fer, l’asseu, mentre la resta dels infants procedeixen amb la
rutina. La nena es troba apartada del grup durant uns instants. Ella al
sentir-se “fora del grup”, al veure que no fa el mateix que la resta, accedeix
al que es demana.
Aquí us proporciono un document on es parla d’aquestes
estratègies esmentades anteriorment. Per a saber-ne més, podeu consultar, entre
altres, els llibres de Jane Nelsen que ha estudiat sobre aquesta temàtica.
Centrant la mirada en l’actuació de la mestra, crec
que hauria d’haver donat més temps a la
nena en el moment que li diu que s’assegui ja que no agafa la mà de cap amic.
Penso que el temps de seure a “D” i anar-se’n el tren és molt breu, per a que
la nena s’adoni de que quedarà allà tota sola si no dóna la mà a un company.
Igualment, crec que la mestra hauria de parlar de forma més centrada amb la
nena, des del moment en que aquesta no vol agafar la mà a ningú. Hauria de
parlar amb ella detingudament i intentar saber quin és el motiu de no voler
fer-ho.
Per altra banda, considero que vaig actuar
correctament dient a la nena que agafés la mà de “I” per sortir, fent que “D”
complís la rutina i norma. Jo crec que en aquest cas la mestra el que anava a
fer era dir a “D” que ja podia venir al menjador, sense intentar que donés la
mà a la seva companya.
Bé, aquesta és la meva idea davant de la situació
que he comentat. Però què penseu vosaltres? Com actuaríeu davant aquest cas? Us
deixo reflexionant sobre això.
Fins aviat!
*Justificació etiquetes:
2.2: Ja que parlo de les meves creences davant d'aquesta situació.
2.6: Ja que explico la meva actuació i el per què d'aquesta.
4.1: Ja que exposo el marc teòric que justifica aquesta situació.
2.6: Ja que explico la meva actuació i el per què d'aquesta.
4.1: Ja que exposo el marc teòric que justifica aquesta situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario