viernes, 11 de abril de 2014

Situació detallada

Bon dia a tothom!

https://www.flickr.com/photos/innovaticlab/7026298683/

Ja és aquí la primavera! I sabeu a on es reflexa molt? Als infants! Aquell acudit de “la primavera la sangre altera” deu ser cert.

De fet, des de fa uns dies, trobo els infants més alterats i nerviosos. Veig que hi ha diferència d’abans a ara ja que solen respectar menys el que diu la tutora o en aquest cas jo. Encara que, a banda de la primavera, he de dir que també influeix que hi ha altra alumne de pràctiques del mòdul. Així, es pot comprovar que el mínim canvi afecta a un infant enormement. I sense una bona actuació de la mestra, aquest canvi es convertiria en un caos.

Un exemple, on l’actuació de la mestra influeix, el trobem en aquesta situació que a continuació exposaré:

Era l’hora d’anar a esmorzar, cap a les 9.30h. Com cada dia, primer es posen el pitet a classe i després, fent un tren per parelles, ens anem al menjador. Aquell dia, un cop havent posat els pitets a tots els nenes, es disposaven a fer el trenet per sortir. Una nena, “D”, no volia agafar la mà a cap company. La mestra li deia “agafa la maneta d’un amic”. “D” feia que no amb el cap, mentre posava cara de mosquejada. La mestra l’agafa de la mà i li adjunta amb la mà d’altre nen. La nena es retira del company, mentre nega amb el cap i es queixa una mica. La mestra ho intenta una vegada més. “D” segueix igual. En aquest moment, la mestra agafa a “D” pel braç i l’asseu a l’estora mentre li diu “doncs si no agafés la mà d’un company no vindràs al menjador. Et quedes a classe”. La nena es queixa una mica i es queda asseguda. La mestra se’n va al menjador amb la resta dels nens. En aquell moment jo estic canviat el bolquer a una altra nena, “I”. No dic res. Quan quasi finalitzo de canviar el bolquer dic a la nena que estava asseguda “agafa la maneta de “I” i podràs venir al menjador”. La nena (que està a l’estora) s’aixeca. Li dic que esperi un moment a que acabi amb “I”. Es torna a seure i just en aquell precís instant torna la mestra, dient que ja podia venir. Jo responc el que acabava de dir a la nena (podria venir al menjador si agafa la mà a “I”). La mestra accepta el que li dic i torna al menjador. Finalitzo amb I i li dic a la nena “D” que agafi la mà de “I” que anem amb menjador. “D” es posa de peu mentre fa sí amb el cap i està contenta. Agafa la mà de “I” i les dues van darrera de mi agafades de la mà, a la vegada que jo canto “Un tren petitó”.

En aquesta situació les creences que manifesta la mestra són que la nena no vol agafar la mà a un company determinat. Per això, canvia a altre company i torna a repetir l’acció d’agafar la seva mà i adjuntar-la amb altre company. Vist això, la mestra creu que la nena veient com els seus companys se’n van al menjador amb el tren, ella aniria i agafaria la mà a algun company. No ho fa. La mestra creu que deixant-la a classe pensarà sobre el que ha fet.

L’actuació de la mestra es fomenta en la teoria del conductisme operant de Skinner on prenen importància les tècniques de modificació de conducta. Seguint en aquesta línea, la mestra aplica amb els infants de la seva classe, una disciplina positiva. En ella, trobem tècniques com la de temps fora (consistent en retirar a l’infant del conflicte i se li dóna un temps per a que es calmi. Aquest temps és d’entre 1 a 2 minuts. Després, es parla amb ell del que ha fet i que hauria de fer per millorar-ho); duu a terme conseqüències naturals i/o lògiques (per exemple: tires l’aigua, doncs l’has de netejar; si l’infant va a tocar el foc, doncs l’adult el retira immediatament),...

En aquest cas, la mestra retira a l’infant d’allò que no vol fer, l’asseu, mentre la resta dels infants procedeixen amb la rutina. La nena es troba apartada del grup durant uns instants. Ella al sentir-se “fora del grup”, al veure que no fa el mateix que la resta, accedeix al que es demana.


Aquí us proporciono un document on es parla d’aquestes estratègies esmentades anteriorment. Per a saber-ne més, podeu consultar, entre altres, els llibres de Jane Nelsen que ha estudiat sobre aquesta temàtica.



Centrant la mirada en l’actuació de la mestra, crec que hauria d’haver donat més temps  a la nena en el moment que li diu que s’assegui ja que no agafa la mà de cap amic. Penso que el temps de seure a “D” i anar-se’n el tren és molt breu, per a que la nena s’adoni de que quedarà allà tota sola si no dóna la mà a un company. Igualment, crec que la mestra hauria de parlar de forma més centrada amb la nena, des del moment en que aquesta no vol agafar la mà a ningú. Hauria de parlar amb ella detingudament i intentar saber quin és el motiu de no voler fer-ho.
Per altra banda, considero que vaig actuar correctament dient a la nena que agafés la mà de “I” per sortir, fent que “D” complís la rutina i norma. Jo crec que en aquest cas la mestra el que anava a fer era dir a “D” que ja podia venir al menjador, sense intentar que donés la mà a la seva companya.


Bé, aquesta és la meva idea davant de la situació que he comentat. Però què penseu vosaltres? Com actuaríeu davant aquest cas? Us deixo reflexionant sobre això.



Fins aviat!



*Justificació etiquetes:
2.2: Ja que parlo de les meves creences davant d'aquesta situació.
2.6: Ja que explico la meva actuació i el per què d'aquesta.
4.1: Ja que exposo el marc teòric que justifica aquesta situació.


No hay comentarios:

Publicar un comentario