Expectatives

Las expectativas eran como la porcelana fina. Cuanto más fuerte te agarrabas a ellas, más probable era que se rompiesen.

Brandon Sanderson

Hola de nou!

En aquesta entrada parlaré una miqueta més sobre el meu període de pràctiques. En concret, exposaré les expectatives que tenia a l’inici de les pràctiques i la realitat viscuda en el centre i en l’aula d’1 a 2 anys.

Abans de començar les pràctiques i durant la primera setmana les expectatives que vaig crear foren les següents:

-No congeniar amb la meva tutora.

-No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació.

-Els meus dubtes podran ser resolts.

-No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...

-Tardar en adaptar-me.

-Obtenir ajuda per part de la tutora.

-Sentir-me integrada en l’escola.

-No saber ajustar les activitats proposades als infants.

-Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas.

-Finalitzar cada dia molt atabalada y cansada.

-Aprendre molt i sobretot, dels meus errors.

-Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer.

-Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes.

Aquestes són les expectatives que tenia en un primer moment. Com podeu observar, la majoria estan enfocades de manera negativa, però com molts sabeu, a vegades lo nou causa por, i sobretot nirvis que no deixen tenir una visió positiva, sinó més bé pessimista. No obstant, a mesura que han passat els dies, m’he adonat que la meva mirada ha canviat.

La realitat viscuda durant aquests dies no ha estat com jo esperava, no del tot. Ho explicaré a partir de les expectatives anteriorment mencionades:

• No congeniar amb la meva tutora: En un primer moment, sentia que la relació amb la meva tutora no era molt bona, sentia que ella no estava agust amb mi i que tal vegada, podria arribar a molestar-la. Però, al llarg dels dies, aquesta relació ha canviat notòriament cap a millor. Suposo que al principi la relació era més freda perquè no ens coneixíem i ens havíem d’adaptar l’una a l’altra. Poc a poc, això s’ha aconseguit i el nostre vincle és molt agradable i confortable. La confiança entre nosaltres ha millorat molt i és el que més ens uneix.

• No saber com actuar en algunes situacions determinants i no saber fins a quin punt estic fent o no una bona actuació: Aquest aspecte crec que ho he anat coneixent a mesura que he portat a terme una acció i la seva conseqüència no ha estat l’esperada. La meva tutora també m’ha ajudat. Si en alguna ocasió, no he fet una bona actuació he après de l’error o bé, la meva tutora m’ho ha indicat. No obstant, és un tret que a dia d’avui encara estic aprenent.

• Els meus dubtes podran ser resolts: Als primers dies, la tutora de suport va ser de gran ajuda ja que en la majoria de casos era ella qui responia els meus dubtes. Després, ja va ser la tutora qui em va ajudar a resoldre’s.

• No recordar totes aquelles dades, rutines, dinàmica de la classe,...: Aquest era un dels meus grans temors al començament de les pràctiques, sobretot ho pensava el primer dia. Eren moltes dades, noms, petites cosetes a recordar. Però, prova superada! Algun cop, pot ser que m’oblidi d’algun nom, alguna dada, no obstant, enseguida m’adono, somric i rectifico.

• Tardar en adaptar-me: La primera setmana va ser adaptació. La segona ja era assimilar aquesta adaptació. A la tercera, ja podria considerar-me ben adaptada. Així, crec que el meu procés d’adaptació no va ser tan durador com pensava.

• Obtenir ajuda per part de la tutora: Totalment complert. De fet, he obtingut més ajuda de la que m’esperava. Aquí ha estat clau la confiança que he anat adquirint amb ella.

• Sentir-me integrada en l’escola: La primera setmana aquesta integració no la tenia, però poc a poc, he tingut més relació amb tot l’equip directiu i docent i a partir d’aquí, aquesta integració s’ha vist afavorida.

• No saber ajustar les activitats proposades als infants: Aquesta expectativa encara segueix estant. No obstant, considero que a mesura que proposi activitats, canviarà. Ja he proposat una activitat, i bé, puc dir que l’activitat requereix un millor ajustament, però s’ha desenvolupat prou bé. Ara, ja sé com millorar-la i adaptar-la al meu grup-classe.

• Pensar que els infants no m’acceptaran com a una mestra més i per tant, no em faran cas: Això ha costat, ja que als infants de 0 a 3 anys els canvis els hi afecten molt. Aquest aspecte ha estat una muntanya que he tingut que escalar amb força, tot depenent de l’infant, i que encara hi ha un tros per arribar fins a dalt del tot. He notat una gran evolució des dels primers dies fins ara, però encara hi queda. Els infants m’accepten com algú més que hi és a classe amb ells, però en algunes ocasions no em fan cas i s’observa que necessiten més temps d’adaptació.

• Finalitzar cada dia molt atabalada i cansada: Les dues primeres setmanes ho pensava quasi a diari. A la tercera, va anar minvant. Ara, depenent del dia, em sento una mica atabalada i cansada, però no com els primers dies i tampoc, succeeix sovint.

• Aprendre molt i sobretot, dels meus errors: Sí, expectativa aconseguida. Estic aprenent molt, i els errors aprenc bastant!

• Evolucionar positivament des del meu primer dia fins al darrer: Aquesta evolució dura i dura! Després d’un més i mig puc dir que aquesta expectativa s’està complint. Noto una gran evolució en mi, en com em sento i com actuo des de que vaig començar fins ara! D’estar perduda a actuar com a mestra en alguns moments hi ha tot un canvi!

• Saber aplicar estratègies per a la resolució de conflictes: Personalment, penso que aquesta expectativa és complexa i encara em queda aprendre molt sobre això. Per una banda, has de conèixer estratègies de resolució de conflictes i per altra, has de saber aplicar-les. No és gens fàcil. Actualment, molt poc a poc estic aplicant aquelles estratègies que observo. Per jo, és un procés difícil i lent.

I fins aquí l’entrada d’avui on he fet una comparació de les meves expectatives inicials i la realitat viscuda durant aquestes setmanes de pràctiques.

Pròximament una nova entrada,

Fins aviat! 

*Justificació d'etiquetes:
2.1: Ja que es poden veure els meus puns febles d'abans i els meus punts forts. I sobretot les meves capacitats.
2.3: Ja que parlo sobre el que encara he d'aprendre i d'alguns objectius proposats abans que he aconseguit.
2.4: Ja que parlo sobre formació rebuda (algunes estratègies de resolució de conflictes) i de formació futura (activitats ajustades al nivell dels infants).