Bon dia!
L’entrada d’avui tractarà sobre una conferència que van
rebre fa uns dies per part de Mercè Adrover a classe de Reflexió i Innovació.
Mercè Adrover és mestra d’Educació Infantil amb una
àmplia experiència de la qual ens parla al llarg de la conferència. La seva
metodologia de treball la duu a terme a través dels projectes de treball, els
quals la seva manera d’entendre’ls i realitzar-los ha canviat durant els anys.
Així, amb el pas del temps, ha anat perfilant la seva metodologia.
Mercè, a l’hora que ens relata la seva experiència, ens
deixa veure tota una sèrie de condicions i característiques personals que han
resultat facilitadores de processos de canvi. A continuació els exposaré per a
què els conegueu:
-Els primers anys com a mestra, na Mercè estava
convençuda de que volia treballar per projectes i que volia treballar tots els
continguts i aconseguir tots els objectius que establerts en el currículum. No
obstant, això que ella feia no eren projectes, sinó més bé centres d’interès i
inclús, unitats didàctiques. No eren construccions creades pels infants, sinó
per ella. Al adonar-se d’aquest error, va decidir canviar de metodologia.
-Importància de les converses dels infants. Va començar a
transcriure totes les converses que tenien els infants. Els hi deixava xerrar
fins que sortís una idea per a un bon projecte. T’adones d’idees importants que
si no fas una escolta activa i prestes molta atenció, no t’adonaries.
-Es va adonar que les preguntes que ella feia abans eren
molt simples. Els infants tenen plantejaments més complexos. A veure que els
temes que a ella l’interessaven als infants no.
-Va començar a comunicar els projectes als pares.
-El treball per projectes ha de ser interdisciplinari, és
a dir, treballar totes les àrees.
-Va passar de centrar-se en realitzar projectes des d’una
vessant més científica, a afegir alguna cosa més. Els projectes són complexes.
-D’una idea de projecte, pot sorgir una altra que sigui
més propera als infants i que per tant, els interessi més. Els infants “amaguen”
algunes idees a través de les que expressen. Per exemple: “Què passa quan dos
niguls xoquen?” El que de veritat els preocupa és la por, de quina manera
superar-la.
-A les preguntes, la majoria de vegades ells troben les
solucions. D’això es tracta, que siguin els infants els que trobin per si
mateixos la resposta a la pregunta plantejada.
-És ideal fer preguntes de comparar i on nosaltres creem
la resposta.
- A l’hora d’opinar, no forçar ningú a fer-ho, però sí
proporcionar estratègies per a que ho faci.
-S’han d’evitar preguntes que no generin un dubte real, i
on la solució sigui tancada i ràpida, que no fomenti cap reflexió.
-Convé parlar del què s’està fent i del procés ja que
així podem ser conscients del nostra aprenentatge i del possibles errors que
estam cometent. Tant mestra com alumnes.
-Per últim, dir que els projectes no són fixes, sinó que
canvien i evolucionen.
Bé, tot això és el que na Mercè ens va deixar entreveure
durant la seva xerrada.
Com podeu veure, en aquestes conferències i en les
experiències que les seves protagonistes ens conten, n’hi ha aspectes prou
important dels quals aprendre.
Això és tot.
Fins aviat!
*Justificació d'etiquetes:
1.2: Ja que reflexiono sobre elements que mostren una bona actuació professional de Mercè Adrover.
4.2: Ja que a la vegada que identifico condicions i característiques professionals, estic identificant bones pràctiques.
4.3: Ja que elaboro hipòtesis de per què ha fet o ha passat una cosa en les diverses situacions que ens comenta na Mercè.
1.2: Ja que reflexiono sobre elements que mostren una bona actuació professional de Mercè Adrover.
4.2: Ja que a la vegada que identifico condicions i característiques professionals, estic identificant bones pràctiques.
4.3: Ja que elaboro hipòtesis de per què ha fet o ha passat una cosa en les diverses situacions que ens comenta na Mercè.
No hay comentarios:
Publicar un comentario