Conferència Mercè Adrover

Bon dia!

L’entrada d’avui tractarà sobre una conferència que van rebre fa uns dies per part de Mercè Adrover a classe de Reflexió i Innovació.

Mercè Adrover és mestra d’Educació Infantil amb una àmplia experiència de la qual ens parla al llarg de la conferència. La seva metodologia de treball la duu a terme a través dels projectes de treball, els quals la seva manera d’entendre’ls i realitzar-los ha canviat durant els anys. Així, amb el pas del temps, ha anat perfilant la seva metodologia.

Mercè, a l’hora que ens relata la seva experiència, ens deixa veure tota una sèrie de condicions i característiques personals que han resultat facilitadores de processos de canvi. A continuació els exposaré per a què els conegueu:

-Els primers anys com a mestra, na Mercè estava convençuda de que volia treballar per projectes i que volia treballar tots els continguts i aconseguir tots els objectius que establerts en el currículum. No obstant, això que ella feia no eren projectes, sinó més bé centres d’interès i inclús, unitats didàctiques. No eren construccions creades pels infants, sinó per ella. Al adonar-se d’aquest error, va decidir canviar de metodologia.

-Importància de les converses dels infants. Va començar a transcriure totes les converses que tenien els infants. Els hi deixava xerrar fins que sortís una idea per a un bon projecte. T’adones d’idees importants que si no fas una escolta activa i prestes molta atenció, no t’adonaries.

-Es va adonar que les preguntes que ella feia abans eren molt simples. Els infants tenen plantejaments més complexos. A veure que els temes que a ella l’interessaven als infants no.

-Va començar a comunicar els projectes als pares.

-El treball per projectes ha de ser interdisciplinari, és a dir, treballar totes les àrees.

-Va passar de centrar-se en realitzar projectes des d’una vessant més científica, a afegir alguna cosa més. Els projectes són complexes.

-D’una idea de projecte, pot sorgir una altra que sigui més propera als infants i que per tant, els interessi més. Els infants “amaguen” algunes idees a través de les que expressen. Per exemple: “Què passa quan dos niguls xoquen?” El que de veritat els preocupa és la por, de quina manera superar-la.

-A les preguntes, la majoria de vegades ells troben les solucions. D’això es tracta, que siguin els infants els que trobin per si mateixos la resposta a la pregunta plantejada.

-És ideal fer preguntes de comparar i on nosaltres creem la resposta.

- A l’hora d’opinar, no forçar ningú a fer-ho, però sí proporcionar estratègies per a que ho faci.

-S’han d’evitar preguntes que no generin un dubte real, i on la solució sigui tancada i ràpida, que no fomenti cap reflexió.

-Convé parlar del què s’està fent i del procés ja que així podem ser conscients del nostra aprenentatge i del possibles errors que estam cometent. Tant mestra com alumnes.

-Per últim, dir que els projectes no són fixes, sinó que canvien i evolucionen.

Bé, tot això és el que na Mercè ens va deixar entreveure durant la seva xerrada.

Com podeu veure, en aquestes conferències i en les experiències que les seves protagonistes ens conten, n’hi ha aspectes prou important dels quals aprendre.

Això és tot.

Fins aviat!

*Justificació d'etiquetes:
1.2: Ja que reflexiono sobre elements que mostren una bona actuació professional de Mercè Adrover.
4.2: Ja que a la vegada que identifico condicions i característiques professionals, estic identificant bones pràctiques.
4.3: Ja que elaboro hipòtesis de per què ha fet o ha passat una cosa en les diverses situacions que ens comenta na Mercè.